
diumenge, 20 d’abril del 2008
FeSTeS....

dijous, 10 d’abril del 2008
ReGaLo

dilluns, 7 d’abril del 2008
En TaNGeR y eN CasA
Esta semana he estado unos días en Tánger.... desde el jueves hasta el domingo. Rocío (coordinadora pedagógica del Hogar Lerchundi) lleva persiguiéndome desde el primer verano para ir a hacer una formación a los educadores... y por fin se ha concretado la oportunidad.Me ha gustado volver, a pesar de que ha sido un viaje fugaz y de que no he salido apenas del Hogar... una buena experiencia de comunicación con esos cinco educadores... unas estupendos ratos con los vecinos del Hogar... encuentros y redescubrimientos... recuerdos, recuerdos, recuerdos, recuerdos....
Y me he sorprendido a mí misma, reencontrándome con sensaciones que me hacen recuperar esa Montse que me gusta ser... esa que se siente en casa consigo misma... y no una extrangera que no se reconoce cuando se mira al espejo...
Intentando dejar de ser una tan sólo una inmigrante para convertirme un poco más en una peregrina...
dimarts, 1 d’abril del 2008
En TiM
... suposo que aquesta és la gràcia de les persones especials... que, sigui de la manera que sigui, et deixen emprempta...El Tim era un salesià que va ser animador al Centre Juvenil de Terrassa, quan jo hi començava a freqüentar-ho... el que més em fotia: que et deia les coses tal qual les pensava, sense tacte ni miraments... i a sobre, semblava que es reia de tot amb una fina ironia... I, fixa't,... aquesta és una de les coses que més li valoro, ara que han passat els anys: sinceritat i bon humor.
El Tim va ser un salesià amb el que vaig fer les primeres experiències de muntanya (com aquella pujada als Beciberris de fa més de 10 anys -crec que és d'aquell moment, la foto d'avui-), amb el que vaig fer el primer viatge a Taizé (nada te turbe nada te espante quién amigos tiene no pasa hambre nada te turbe nada te espante solo morro basta), amb el que vam començar a pujar a les Vetlles de Montserrat, amb el que vaig viure la primera ordenació de sacerdot.... va ser, potser, el salesià de la meva adolescència.
El Tim va ser, amb els anys, un dels primers que coneixia que marxava a l'Àfrica de missioner per sempre més... i vam poder coincidir alguns estius dels que ells tornava de vacances, vaig visitar el seu poble, vaig conèixer els seus pares, resulta que un amic seu va ser el meu profe de a la Universitat,...
I dissabte a la nit aquesta història de coincidències tornava a fer-se present. Ara, però, amb la trista notícia que havia mort... a Mali, d'accident de cotxe... I em torna a fer pensar en tantes coses...
Com m'ha dit en Tete (el profe de la Uni al que vaig escriure per si no sabia la notícia), "crec que l'únic consol que ens queda és pensar que en Tim ha estat un exemple per tots nosaltres. Va viure plenament, fent allò que més desitjava i totalment lliurat als altres. Estic segur que ell no ens vol veure tristos. L'imagino amb el seu sorneguer mig somriure mirant des del cel tot aquest enrenou. Tant de bo el seu exemple segueixi influint en les nostres vides i ens doni la serenitat i coratge necessaris."..... que així sigui...
GRACIES TIM.... moltes gràcies per tot...
dilluns, 31 de març del 2008
LoS tReiNtA

Es curioso, con 15 años creía que iba a ser alguien importante para el mundo y ahora me alegro de ser desconocido.
Es curioso, con 20 creía que me iba a comer el mundo y ahora a veces pienso que el mundo me ha comido a mí.
Es curioso, con 25 pensaba que Dios me movía y ahora pienso que me mueve la vida misma, la mía y la del que está a mi lado.
Es curioso, con 28 viví la crisis del reloj biológico y ahora los 30 me suenan a la mejor melodía.
Es curioso, ayer me alegraba de ser como soy y hoy me cuestiono por qué soy así.
Es curioso, los 30 suenan a persona mayor, a cambio de estado, a un camino sin retorno y sin embargo, yo me siento más joven que a los 20 y más niño que a los 10."
dissabte, 22 de març del 2008
BoNa PaSQuA, FeliZ pAScuA
adornada amb l'esclat d'aquesta llum.
per cantar la bondat de nostre Déu.
Que comenci en tu, germà, la festa,
amb un himne de lloança al teu Senyor.
Perquè el foc ha arribat al nostre cor
i la llum il.lumina els teus camins
i també els atmetllers que ja heu florit.
I que brollin les fonts amb aigua nova
perquè Crist, la nostra Pasqua, ja és aquí.
Canteu cançons de primavera,
d'esperança en un món que està arribant.
I que callin ja totes les paraules,
perquè Crist és viu al teu costat.
Tambien la Tierra se alegra, adornada con el estalllido de esta luz. Que resuenen nuestras voces en la nave para cantar la bondad de nuestro Dios. Que empiece en ti, hermano, la fiesta con un himno de alabanza a tu Señor, porque el fuego ha llegado a nuestro corazón y la luz ilumina tus caminos. Cantad abejas laboriosas y también los almendros ya florecidos. Y que surtan las fuentes agua nueva porque Cristo, nuestra Pascua, ya está aquí. Cantad canciones de primavera, de esperanza en un mundo que está llegando. Y que callen ya todas las palabras porque Cristo está vivo a tu lado.
Us trobo a faltar molt, en aquests dies on cal expressar i viure en comunitat més que mai, tot el que Déu ens estima.
Y aquí me cuesta un poco... está claro que por estos lugares es otro rollo y que yo aún ando buscando mi sitio en todo esto... y eso me hace plantearme tantas cosas....
Menos mal de las caricias: Fer aquí al ladito, los mofletes coloraditos de Marcos corriendo, mis padres y mis tíos y mi prima a menos de 90 km, sms y llamadas de quien añoro, conocer a parte de la familia de Fer, saber que el fin de semana que viene será especial por muchas cosas, pasar esta Pascua en el piso con los chavales...
divendres, 14 de març del 2008
LoS 3 de MaRCoS
